Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Dolors Fàbrega i Costa "La Caputxina"
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Dolors Fàbrega i Costa "La Caputxina"

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 14-05-2020 08:26

Solsona 1888-1964

Empresària catalana

La seva mare i el seu pare tenien cura de la porteria de l'edifici dels Caputxins Vells, d'aquí li ve el sobrenom de La Caputxina.

Es va casar amb en Jaume Pujol de cal Sotaterra. Van obrir una cansaladeria on instal·laren la primera cambra frigorífica que hi havia a Solsona. Vídua ben aviat, va dedicar-se als negocis. Comprava i venia conills, gallines, pollastre i ous. Donava feina a les seves dues filles, els gendres i la família dels gendres tant a Solsona com a Barcelona, i tant als mercats com a les botigues.

Emprenedora fins al moll de l'os, és coneguda sobretot perquè amb els diners que havia guanyat comprant i venent aviram va fer construir petits habitatges molt justets, amb poques condicions però barats, que llogava a preus assequibles a la primera onada d'immigració andalusa que va arribar a Solsona els anys cinquanta. Quan la població immigrada ja resident a Solsona va millorar la seva situació econòmica, la Caputxina va fer construir uns nous habitatges que tenien una mica més de qualitat, amb cuina independent i un lavabo compartit al final del passadís de les cases. El barri on van ser construïdes es coneix encara avui amb el nom de La Caputxina.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Dolors_F%C3%A0brega_Costa

 

Més INFORMACIÓ:

Fou una dona emprenedora, una aventurera dels negocis durant la postguerra i protagonista de la història de la seva ciutat mentre hi visqué. Tot això en un temps en què les dones es consideraven fràgils com el vidre i alhora transparents.

Els divendres feia mercat, sobre la vorera, davant de casa seva. Venia molt, però el negoci més gran el feia amb els productes que enviava a Barcelona a primera hora de la tarda amb dos transportistes que tenia llogats (...). A la nit, els camions pujaven carregats amb fruita cap a Solsona.

Quan el negoci li rajava (...) s’adona que podia dedicar-se a la construcció (...). Començà a construir pisos a les finques que tenia al costat del seu xalet.

Era una bona dona, creient i practicant. Per Sant Jaume, la festa del barri, llogava una orquestra que pagava de la seva butxaca. (...) A la nit, feia preparar un envelat de boix i tothom que volia podia anar a ballar perquè ella pagava totes les despeses.

La Dolors Fàbrega i Costa – que sempre havia pensat que moriria del cor, sofrí una greu feridura l’any 1958. Encara visqué sis anys en unes condicions extremament lamentables fins que entrà en un coma profund i morí el 4 de juny de 1964.

 

Font: M. Dolors Guàrdia, Dolors Fàbrega i Costa “La Caputxina” L’instint empresarial, Emili Bayo [et al.], Lleida és femení: dones per a la història, (aut.) (pàgines 99-103).  ISBN 978-84-937070-1-9

 


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet