Esteu aquí: Inici Notícies 100 dones que van canviar el món. Mercè Rovira i Torné
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

100 dones que van canviar el món. Mercè Rovira i Torné

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 02-06-2020 08:00

Pagesa de l’Horta i fundadora de Lleteria Pifarré en època de postguerra. Al llibre “Secrets de l’Horta” publicat per Pagès Editors s’explica aquesta història real de la Mercè i de la seva humanitat.

Mercè Rovira i Torné a inicis de la dècada dels 50 donen embranzida al negoci familiar ampliant la granja amb el seu marit Joan Pifarre i Pocallet.  Adquireixen un local al carrer Caldereries de Lleida per fer venda directa de llet, hortalisses, verdura, ous i fruita.

La Lleteria Pifarré situada al cor de la ciutat va dedicar la seva activitat a la venda directa de productes del camp i llet a granel. En anys de postguerra entre el 1950 i 1960 el negoci va prosperar al ritme que creixia la ciutat de Lleida, la granja disposava de 20 vaques i un semental. La producció mitjana diària era de 300 litres de llet que es repartien des de la lleteria del centre històric de la ciutat. Mercè Rovira gestionava la lleteria.

El pare, Pere Pifarré, que era un nen quan acompanyava la padrina Mercè a la lleteria, m'explica sovint anècdotes d'aquells temps. Una de molt curiosa té a veure amb les misèries dels anys de postguerra. Arribaven a la lleteria noies joves amb nadons que no podien alimentar amb llet materna, no tenien prou llet pròpia i tampoc es podien permetre dides com feien les dones adinerades de la ciutat. L'última possibilitat era la padrina Mercè que sempre les ajudava. La padrina quan arribava a la granja anava a buscar al padrí i li demanava que reservés la llet de les vaques acabades de parir. Els primers dies del part les vaques fan una llet ataronjada anomenada calostre, una llet rica en proteïna, sals minerals i substàncies immunoprotectores. Generalment s'utilitzava per fer mató però en aquells temps de necessitat el calostre va salvar la vida de molts nadons lleidatans.

L'endemà la padrina baixava a Lleida amb la tartana, el besavi Joan, el meu pare que era un xavalet i la somereta. Tots plegats recorrien el camí de la Mariola, passaven per davant de l'escorxador envoltat d'horts i entraven al cor de la ciutat pel carrer Sant Antoni. La tartana anava carregada amb les habituals caixes de verdura, la fruita, les oueres, els habituals càntirs de llet i un altre càntir a part amb el calostre per aquella mare jove que patia pel seu petit. El pare m'explica que la padrina Mercè mai va cobrar de més per aquell servei, els cobrava al preu normal del litre de llet com era habitual. A la lleteria tothom hi anava per la qualitat dels productes de proximitat però també per la humanitat i tracte amable de la padrina Mercè.

 

 


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet