Teresa  Balasch,  més  coneguda  per  Teresa Guix,  que  era  el  seu  nom  de  casada,  i  popularment  per  la  Maseta.

26 d'agost de 1839 Teresa Guix, la Maseta, fou el personatge més famós de la crònica negra lleidatana de tot el segle  XIX, va ser executada al garrot vil a  la  Mitja  Lluna  de  Cappont  de  Lleida, acusada  de  parricidi  per  la  mort  del  seu  marit  Sebastià  Guix  Romans.

Les  execucions,  a  més,  eren  públiques  i  hi  assistia  una  gran  multitud. Fins i tot s'hi portava a la canalla, a qui se li pegava un clatellot tot dient: “per a què te'n recordis”.  El  cadàver permanegué exposat al públic fins a les 5 de la tarda. Llavors la posaren al bocoi i la tiraren al riu. Però la Congregació de la Sang, que vetllava pels condemnats  a  mort,  recollí  les  seves  despulles  i  les  enterrà  al  cementiri.

Era la nit del 31 de juliol a l'1 d'agost. Una forta tempesta retronà damunt la ciutat deserta de vianants; pluja, llamps i trons tan forts com les passions dels amants clandestins. El marit era fora i no havia de tornar en una setmana. La Maseta rebé a casa seva el seu amant. Ella li va demanar de fugir  plegats.  Ell  replicà  que  era  millor  pagar  algú  perquè  matés  el  marit  i  que  ell  fàcilment  podia trobar un subjecte d'aquella mena. Finalment els amants es rendiren a llur passió. Tot això passava davant la mirada perplexa i desesperada del Sebastià Guix, el marit burlat que, per desfer els dubtes que el devoraven, havia fingit que la feina l'havia dut fora de Lleida quan en realitat havia tornat a casa  per  espiar  la  seva  dona.  Llavors  el  Sebastià,  cec  de  ràbia,  va  tractar  de  venjar  el  seu  honor  i entrà  a  l'alcova  amb  la  navalla  a  les  mans.  Era  ja  més  de  mitjanit  del  primer  dia  d'agost.  Els  dos homes començaren una lluita ferotge i quan semblava que el marit vencia el seu rival, la Teresa li clavà la navalla a l'esquena i el matà. El cadet aprofità el desmai de la Maseta per fugir de la casa i desaparèixer i ja no se'n va saber res més d'ell.  L'endemà  de  l'assassinat  el  cadàver  del  marit  fou  trobat  en  una  casa  propera  a  l'església  de Sant Joan i després fou exposat a l'antic Hospital de Santa Maria (avui seu de l'IEI). La Maseta no reconegué  el  cadàver  fins  que  els  remordiments  li  van  fer  confessar  el  seu  delicte:  ella  era  la criminal.

Tota aquesta informació la podeu trobar al treball

LA MASETA,DE LA LLEGENDA  A LA HISTÒRIA

X BECA DE RECERCA CRISTINA DE PIZAN

AUTORA: NÚRIA GALLART GUIVERNAU