Esteu aquí: Inici Notícies La Paeria analitza la situació de les dones a Lleida i observa desigualtats econòmiques, formatives i en la salut
Regidoria de Polítiques d'Igualtat
Accions del document

La Paeria analitza la situació de les dones a Lleida i observa desigualtats econòmiques, formatives i en la salut

Per Meritxell Prunera Pelegrí Darrera modificació 21-09-2021 11:12

L’estudi, encarregat a G360 Cartografies Humanes i Socials, apunta alguns dels reptes de la societat actual que cal superar: la feminització de la pobresa, l’educació com a mirall dels patrons de gènere i la menor percepció de qualitat de vida per part de les dones L’alcalde, Miquel Pueyo, ha assenyat hi ha molt camí a recórrer en matèria d’igualtat i que la Paeria té el compromís de contribuir a fer efectiva aquesta igualtat i d’avançar cap a una societat més justa i feminista

La Paeria ha presentat l’estudi “Situació de les dones a Lleida” amb la finalitat de tenir una panoràmica de la realitat a la ciutat i com a base per refermar polítiques feministes avançar ca a la igualtat efectiva. L’alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, ha donat a conèixer els resultats de l’estudi amb la tinent d’alcalde i regidora de l’àrea de Feminismes, Sandra Castro, i Mercè Martí Ballarda, consultora de G360 Cartografies Humanes i Socials, que s'ha encarregat d'elaborar-lo. El paer en cap ha ressaltat que el compromís del govern amb la igualtat és ferm i que comptar amb aquesta diagnosi permet donar passes endavant.

Pueyo ha apuntat tres indicadors en els quals cal fer atenció: la feminització de la pobresa, el major nivell d’estudis universitaris entre la població de dones i la menor percepció de qualitat de vida. Sobre l’empobriment femení, Pueyo s'ha referit a una informació d'aquesta mateixa setmana del govern central, que deia que les dones treballen més que els homes, però són més pobres. A més, ha remarcat que el mercat laboral penalitza les dones en edat reproductiva, que el 70% dels contractes a temps parcial i fix discontinu són per a dones i que a Lleida demanen el 91% de les excedències per tenir cura de fills/filles i familiars.

Pel que fa a l’educació, l’alcalde ha puntualitzat que l’Ajuntament de Lleida ha donat un fort impuls a la coeducació, a través de les Escoles Bressol i la xarxa de Ludoteques. Al mateix temps, ha explicat que s’han reforçat els continguts curriculars i s’han renovat els jocs i contes per lluitar contra els estereotips socials, que empenyen les dones a esquivar els estudis en àmbits científics i tecnològics. En aquest sentit, ha assenyalat que les dones només suposen el 5% de l’alumnat d’enginyeries a Lleida.

En l’apartat de salut, benestar i qualitat de vida, l’estudi mostra com el 81% de les persones de 80 i més anys que viuen soles són dones. Pueyo ha assegurat que aquesta dada “ens fa pensar per avançar en mecanismes que emparin aquestes persones davant situacions de dificultat”, ja que “durant la pandèmia hem estat essent especialment conscients del pes de la solitud, a tots els efectes, en les persones”. 

Els 7 eixos de l’estudi

La tinent d’alcalde ha subratllat el doble ús del document en la planificació de les regidories i per als agents locals, perquè “la igualtat només es pot assolir si és un projecte de ciutat”, ha dit. L’estudi s’ha estructurat en 7 àmbits:

-Dades demogràfiques: el gruix de la població femenina lleidatana es concentra en franges d’edat on s’hi donen més càrregues i cures familiars. L’estudi parla de ‘l’angoixa del temps’, de la percepció de no poder arribar a tot arreu i de no disposar de temps propi. Castro ha assenyalat que cal incentivar la conciliació de la vida personal i familiar i la corresponsabilitat dels homes en les tasques del dia a dia i ha incidit en què l’Ajuntament vol fer una aposta clara en aquesta línia.

La taxa de natalitat i fecunditat a Lleida es troba un punt per damunt de la mitjana catalana, fet cal atendre a l’hora de desplegar serveis de suport en les etapes primerenques de criança, amb les escoles municipals, espais de joc, etc.

-En l'autopercepció de la salut, les lleidatanes consideren que tenen un pitjor estat de salut que els homes, 4 punts per sota, percepció que coincideix amb altres estudis a nivell català i de l’Estat. “Hem d’incrementar el suport a les dones grans amb la implicació dels agents locals, reforçant les xarxes d’ajuda, lluitant contra la soledat no volguda, preservant els espais de relació i de lleure”, ha dit Castro, posant d’exemple el programa Activa’t al Casal. En positiu, destaca que les lleidatanes consideren tenir hàbits saludables i que hi ha menys prevalença de depressions i ansietat a Lleida en relació amb la mitjana de Catalunya. Sobre les drets sexuals i reproductius senten no tenir prou informació, fet que cal revertir.

-Sobre educació i formació, Castro ha afegit al que ha comentat l’alcalde, l’esforç en coeducació per evitar la segregació a l’hora d’elegir els estudis i la formació professional, en acabar l’ESO. Segons l’estudi, falta despertar l’interès de les noies lleidatanes pels estudis tecnològics, només un 5% estudien enginyeries. El Parc Científic i de Tecnologia Agroalimentària ha de facilitar aquest camí. A més, el curs passat es va donar suport al projecte Technovation Girls orientat a fomentar l’interès de les nenes pels estudis tecnològics. S’ha de destacar que hi ha menys dones a Lleida en situació d’analfabetisme que en relació amb la mitjana de Catalunya.

-L’anàlisi de les notícies dels mitjans de comunicació locals ens aporta dades significatives: en les notícies de portada només un 21,5% les dones són protagonistes, percentatge que varia en funció del terreny (esports, cultura...). En aquest sentit, la Paeria impulsa els Premis Mila de Periodisme amb el Col·legi de Periodistes per donar major protagonisme a les dones i a les notícies amb perspectiva de gènere.

-Les dades sobre l’atur, l’ocupació i la bretxa salarial mostren una realitat coneguda: salaris inferiors als dels homes, majoria de dones en els contractes parcials i de fixos discontinus o majoria de dones aturades. Castro ha avançat que l’Institut Municipal d’Ocupació presentarà un estudi sobre l’impacte de la covid-19 que ens aportarà noves dades. Els agents implicats, l’administració inclosa ha de lluitar contra la pobresa en clau de gènere i perquè les dones puguin obtenir treballs de qualitat.

-Sobre violències masclistes, al partit judicial de Lleida es concedeixen un 87% de les ordres de protecció que són incoades (dades del 2019) quan la mitjana catalana és d’un 52%. En aquest mateix any es van presentar 1.136 denúncies per violències masclistes. Preocupa l’increment de les violències filioparentals en el context de les violències masclistes i de la demanda d’atenció per violència sexual. La Paeria treballa per la prevenció, l’estudi i l’activació de mesures, a través de diversos programes (app Co-resol, Nits Q, el Punt Lila, etc.)

L’estudi assenyala els punts crítics per aprofundir, com tenir cura de les cuidadores informals de persones malaltes i/o dependents; estudiar la idoneïtat de les condicions de l'habitatge; analitzar el rol parental i marental en les activitats escolars, o incloure entre els criteris de valoració per a la concessió de subvencions. 

El marc de l’estudi

Aquest estudi s’ha realitzat d’acord amb el compliment del III Pla Municipal de Polítiques d’Igualtat de Gènere 2017-21 del qual ja se n’ha assolit un 89%. A més, el 2019 Lleida va ser declarat municipi feminista i la Paeria té un paper actiu per fer-ne el seguiment i l’impuls. Mercè Martí, coautora d’aquest estudi, ha posat en relleu la facilitat per aconseguir dades a través de l’Ajuntament de Lleida. Ha exposat que amb aquest estudi ‘s’ha permès fer una radiografia prou completa de la situació de les dones a la ciutat de Lleida’. Davant la dificultat de generalitat per la diversitat de situacions, Martí considera que “fent aquesta petita anàlisi de les dades s’ha establert un fil conductor per poder avançar”.

Segons dades de 2019, a Lleida hi ha 70.299 dones (el 5062 % de la població), amb una major esperança de vida, que és 85,79 anys. Un 28,2% de les llars són unipersonals amb un gran nombre de dones grans que viuen soles. Entre altres dades, el 73% de les llars monoparentals tenen a una dona com a cap de família.

La presentació d’estudi s’ha fet avui, dins els actes a l’entorn de la celebració del 8 M

Aquí podeu consultar l'estudi

 

 


facebook twitter instagram
PROJECTE DESENVOLUPAT PERSemic Internet